 |
 |
|
|
Revista electrònica de l’Observatori sobre la Didàctica de les Arts |
|
|
||
|
Núm. 1/2007 | Barcelona, 2007 |  |  | |
|
||||||||
|
|
|
|
|||||
|
||||
|
NORMES DE PUBLICACIÓ
La revista electrònica OBSERVAR admet la publicació d’articles inèdits d’investigació que comparteixin l’àmbit temàtic de la revista, tal i com se l’ha definit en l’apartat de Presentació. Només quan es tracti de treballs d’excepcional rellevància, el Consell Editorial podrà incloure en la revista articles que ja s’hagin editat en una altra publicació. Els textos s’hauran d’ajustar a les normes de publicació que tot seguit s’indiquen, i s’enviaran a observar@odas.es. 1. Normes d’admissió Els textos s’enviaran com a fitxer adjunt acompanyant un correu electrònic en el qual l’autor indiqui el seu nom i cognoms, títol de l’article, adreça postal, telèfon de contacte i adreça electrònica. El text adjunt haurà de figurar en format de Microsoft Word (.doc) o compatible i en cap cas no podrà ultrapasar les 8500 paraules —unes 35 pàgines. A més a més, caldrà fer-hi constar, en l’ordre indicat, la següent informació:
2.1. Format del document El cos del text es consignarà en Arial 11 punts, mentre que les notes a peu de pàgina i els peus de les taules i figures en Arial 9 punts. El format general del document es presentarà a una sola columna, amb un interlineat d’1,3, justificació completa i pàgines numerades a l’angle inferior dret. Els paràgrafs estaran mancats de sangrat inicial i se separaran mitjançant una línia en blanc. Les cites textuals, hom les delimitarà amb cometes angulars o franceses («») i, si ocupen més de dues línies, constituiran un paràgraf a part amb sangria justificada i completa, i un interlineat d’1,0. Les divisions internes del text en capítols i apartats s’ajustaran a les normes UNE 1-002-74 (Numeració de les subdivisions en els documents escrits); caldrà cenyir-se a un màxim de tres nivells, i els seus títols es diferenciaran dels paràgrafs anterior i posterior amb línies en blanc. El format al qual s’hauran d’adaptar és el següent: 1. Primer nivell (negreta 12 punts) 1.1. Segon nivell (negreta 11 punts) 1.1.1. Tercer nivell (rodona 11 punts) Les enumeracions no s’encapçalaran amb números o lletres per tal de no confondre-les amb les divisions del text i, a diferència d’aquestes, hauran d’introduir-se amb sangrat. Per a encapçalar-les, hom podrà emprar els signes gràfics més habitualment usats com a vinyetes (guions, punts, etc.). Les taules i figures s’hauran de numerar correlativament en grups separats: les taules amb números romans (Taula I) i les figures amb números aràbics (Figura 1). En ambdós casos, caldrà integrar-les en el text immediatament després del paràgraf al qual estiguin vinculades, i com un bloc independent i centrat que deixi sengles línies en blanc de separació respecte els paràgrafs circumdants. El peu de les taules i figures es presentarà a la part inferior de les mateixes i amb justificació completa. La font i la grandària de la lletra serà Arial 9 punts. Si el peu ocupa més d’una línia l’interlineat serà d’1,0. Pel que fa al format del peu de les figures quan il.lustrin obres d'art o esdeveniments artístics, cal consultar l'apartat 2.3 d'aquest document. La referència a la font de procedència de taules i figures és d’obligat compliment. S’haurà d’encapçalar amb l’expressió «Font: », es disposarà a continuació del peu de taula/figura després d’intercalar un retorn manual (enter, return o intro), i s’ajustarà a un format d’Arial 8 punts i alineació centrada. En el supòsit que invadís més d’una línia, l’interlineat serà d’1,0 i hom substituirà l’alineació centrada per una justificació completa. Les taules i figures elaborades per l’autor de l’article duran la indicació següent «Font: original de l’autor». En benefici d’una major uniformitat en la presentació dels textos, hom no podrà emprar la negreta fora dels límits determinats per aquestes normes de publicació, així com tampoc el subratllat. L’ús de la cursiva ha de quedar reservat per a destacar els títols de monografies o revistes, ressaltar els vocables estrangers i, excepcionalment, per a emfasitzar alguns termes que l’autor consideri rellevants. Finalment, les cites de referències bibliogràfiques s’adequaran al sistema autor-data i hom les disposarà sempre en nota a peu de pàgina per a evitar així llur incorporació al cos del text. El format de la cita bibliogràfica serà el següent: (PRIMER) COGNOM DE L’AUTOR any: pàgina (es). Exemple: DANTO 2003: 25-27. Convé no oblidar que aquest sistema de cites exigeix la incorporació d'un llistat bibliogràfic al final de l'article. Si l'article contingués més d'una referència del mateix autor publicades en el mateix any, cadascuna inclourà a continuació de l'any, i sense introduir cap espai, una lletra en minúscula seguint l'ordre alfabètic (2005a, 2005b, 2005c i així successivament). Aquesta particularitat quedarà reflectida tant en el llistat bibliogràfic que clourà l'article com en totes les cites que al.ludeixin a les referències implicades. 2.2. Referències bibliogràfiques Les referències bibliogràfiques caldrà adequar-les a la norma ISO 690 (1987) o al seu equivalent UNE 50-104-94 i, en conseqüència, presentar-se amb els formats que tot seguit es relacionen: 2.2.1. Monografies COGNOM (S), INICIAL (S) DEL NOM. (any). Títol. Lloc d’edició: editorial. Exemple: DANTO, A. C. (2003). La Madona del futuro: ensayos en un mundo del arte plural. Barcelona: Paidós. 2.2.2. Parts de monografies COGNOM (S), INICIAL (S) DEL NOM. (any). «Títol de la part». In: RESPONSABILITAT DE L’OBRA COMPLETA. Títol del llibre. Lloc de publicació: editorial, pàgina inicial-pàgina final de la part. Exemple: RYKWERT, J. (1998). «Theory as rhetoric: Leon Battista Alberti in theory and in practice». In: HART, V.; HICKS, P. (eds.). Paper palaces. The rise of the renaissance architectural treatise. New Haven – London: Yale University Press, 33-50. 2.2.3. Ponències i comunicacions en congressos COGNOM (S), INICIAL (S) DEL NOM. (any). «Títol de la part». In: RESPONSABILITAT DE L’OBRA COMPLETA. Títol de les actes del congrés (lloc i data exacta del congrés). Lloc de publicació: editorial, pàgina inicial-pàgina final de la part. Exemple: ESCOUBAS, E. (2003). «Plein et vide: le devenir de l’espace pictural contemporain – Analyse phénoménologique». In: NISHIMURA, K. et al. (eds.). Selected Papers of the 15th Internacional Congreso of Aesthetics (Makuhari, 27-31 d'agost de 2001). Tokyo: Institute of Aesthetics and Philosophy of Art, Faculty of Letters, The University of Tokyo, 53-61. 2.2.4. Publicacions en sèrie Títol de la publicació en sèrie. (any). Responsabilitat. Identificació del volum. Identificació del número. Lloc d’edició: editorial. Data del primer volum-data del darrer volum. Exemple: The journal of aesthetics and art criticism. (2005). American Society for Aesthetics. Vol. 63. Núm. 4. Madison (Wisc.): American Society for Aesthetics. 1945-2005. 2.2.5. Articles de publicacions en sèrie COGNOM (S), INICIAL (S) DEL NOM. (any). «Títol de l’article». Títol de la publicació en sèrie. Volum, número, pàgina inicial-pàgina final. Exemple: CANNATELLA, H. (2004). «Embedding Creativity in Teaching and Learning». Journal of aesthetic education. Vol. 38, núm. 4, 59-70. 2.2.6. Documents electrònics COGNOM (S), INICIAL (S) DEL NOM. (any). «Títol de la part (si existeix)» [tipus de document i suport]. In: RESPONSABILITAT DE L’OBRA COMPLETA. Títol de l’obra o de la publicació en sèrie. Lloc d’edició: editorial. Localització de la part. [Data de consulta: dia, mes i any]. <URL> Exemple: PAQUETTE, G. et al. (2005). «Implementation and Deployment of the IMS Learning Design Specification» [article en línia]. Canadian Journal of Learning and Technology. Vol. 31, núm. 2. [Data de consulta: 15 de gener de 2006]. <URL:http://www.cjlt.ca/content/vol31.2/paquette.html#1> 2.3. Referències a obres d'art El peu de les figures que il.lustren obres d'art o esdeveniments artístics s'hauran d'ajustar al format següent: Nom i cognom(s) de l’artista. Títol de l’obra. Any de realització. Tècnica i suport. Mesures [indicant unitats de mesura]. Ubicació de l’obra (ciutat, país). Inv.: [número o clau d’inventari]. Exemple: Cecchino Salviati. La caritat. 1543-1545 ca. Oli sobre taula. 156 X 122 cm. Galleria degli Uffizi (Florència, Itàlia). Inv.: 1890 n. 2157. Si l’artista és conegut per un pseudònim, aquest precedirà el seu nom i cognom(s), que, només en aquest cas, aniran entre parèntesi. Exemple: Caravaggio (Michelangelo Merisi). Bacus adolescent. 1598 ca. Oli sobre tela. 95 x 85 cm. Galleria degli Uffizi (Florència, Itàlia). Inv.: 1890 n. 5312. |
|
||
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Els continguts publicats en OBSERVAR estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons. En conseqüència, hom en permet la còpia, distribució i comunicació pública dels esmentats continguts sempre que se citi l’autor de l’original i la revista OBSERVAR, però estan expressament prohibits els usos comercials i la utilització dels esmentats continguts per a la realització d’obres derivades. El text complet de la llicència es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca |